“Amor & Psicodèlia en temps de virus” recull nou cançons composades o completades durant l’etapa de confinament en la primavera de 2020
És un àlbum de cançons que podria catalogar-se d’obra conceptual al voltant dels temes que inicien el seu títol. En gran mesura, les lletres canten experiències d’exploració psicodèlica i diferents aspectes del que entenem per amor. Van ser treballades en un context de confinament solitari al paratge on visc i un peculiar però no per això menys dolorós trencament vital.
La gravació del contingut es va portar a cap en agost de 2020 a Tressets Estudis d’Algemesí, amb Bernat Pellisser com a enginyer de so. Jo mateix m’he encarregat dels arranjaments i de la producció. En la fase directament posterior traslladarem el treball a L’Alcúdia, on Daniel Vallés es va fer càrrec de les mescles. La portada, així com la galeta del disc en sí mateix, presenta imatges de dues obres de la magnífica pintora Nicoletta Tomás Caravia www.nicoletta.info amb un disseny a càrrec de Joanra Estellés, d’Estudi Cantoner.
(Castellano)
“Amor & Psicodèlia en temps de virus” recoge nueve canciones compuestas o completadas durante la etapa de confinamiento en primavera de 2020
Es un album de canciones que se podria catalogar de obra conceptual alrededor de los temas que dan pie a su título. En gran medida, las letras cantan experiencias de exploración psicodelica y diferentes aspectos de lo que entendemos como amor. Fueron trabajadas en un contexto de confinamiento solitario en el paraje donde vivo y una peculiar pero no por ello menos dolorosa fractura vital.
La grabación del contenido se llevó a cabo en agosto de 2020 en Tressets Estudis de Algemesí, con Bernat Pellisser como técnico de sonido. Yo mismo me encargué de la producción y los arreglos. En la fase posterior trasladamos el trabajo a a L’Alcúdia donde Daniel Vallés se hizo cargo de las mezclas. La portada, así como la galleta del disco, presenta imágenes de dos obras de la magnífica pintora Nicoletta Tomás Caravia www.nicoletta.info con un diseño a cargo de Joanra Estellés, del Estudi Cantoner.
(English)
“Amor & Psicodèlia en temps de virus” gathers nine new songs written during the time of confinement in the spring of 2020.
It is an album that could be tagged as conceptual about the issues of love and psychedelia that open its title. Lyrics deal mostly with experiences of psychedelic exploration and different aspects of what we understand as love. They were penned in a context of solitary confinement in the natural environment where I live and a singular but no less painful break-up.
The recording took place in August 2020 at Tressets Estudis in Algemesí, with Bernat Pellisser as a sound engineer. It was produced and arranged by me. After that we moved to L’Alcúdia where Daniel Vallés carried out the mixes. The cover and disc itself show two artworks by the great painter Nicoletta Tomás Caravia www.nicoletta.info with the design of Joanra Estellés, from Estudi Cantoner.
Resum biogràfic
Òscar Briz (L’Alcúdia, 1965) és un dels revitalitzadors més sobreeixits de la cançó des dels inicis del segle XXI. Cantant, guitarrista i autor valencià que, després de tocar en diversos conjunts musicals com C.O.D.A. (cassette autoeditada), Banderas de Mayo (tres àlbums editats) i The Beat Dealers (un EP editat), comença carrera en solitari des de finals de l’any 1999, habitualment acompanyat de banda.
Briz va residir un temps a Austràlia on tocava amb The Whitlams, una popular banda de Sydney amb els que va girar en directe pel continent i participar en la gravació del tercer LP del grup, “Eternal Nightcap” que mesos després, va assolir al 1997 el premi Aria de la industria a la millor gravació independent i amb el tema “No Aphrodisiac”, el primer lloc de les llistes per votació popular de Triple J, emisora d’ambit nacional equivalent a Radio 3.
El 1999 va tornar al nostre país i tot seguit publica el disc “El Temps Ja Ha Arribat”. Posteriorment lliura “Purdesig” al 2003 i “Identitat Aliena” al 2005. Fins avui, ha publicat un total de 9 elapés sota el seu nom, àlbums que han rebut diversos premis: el seu quart disc, Quart Creixent, va rebre l’Altaveu Frontera a Sant Boi de Llobregat, l’Ovidi Montllor a València com a Millor disc d’Autor de l’any; el tema “Tirar a Matar” va rebre un premi Enderrock, a Barcelona com a millor cançó del 2007 per votació popular . El mateix any Briz fou guanyador del Premi Puig Porret a Vic en la categoria de cançó d’autor i per tant, finalista al premi final.
El seu següent disc Asincronia fou premiat amb un premi Enderrock al Millor disc d’autor de l’any i un Ovidi Montllor com a millor disc de cançó d’autor del 2008. Seguidament, “L’Estiu”, publicat en setembre de 2010, va rebre els premis Neo Música de La Cartelera Levante EMV, dos Ovidi Montllor, un al millor discde pop i l’altre a la millor cançó per “Carolina dins d’un pou”.
Més tard, amb el tema inèdit “Sense futur” en el qual musicava el poeta Salvador Espriu, Briz guanyà ex-aequo la tercera edició (2011) del Premi Miquel Martí i Pol organitzat per la fundació Terra i Cultura, patrocinada pel Celler Vall Llach. Briz ha musicat també al poeta Vicent Andrés Estellés en tres ocasions, una al disc “L’Estiu” i un parell més al següent, “Youth”.
El seu darer llarga durada d’estudi “Entre llums i Ombres” data d’octubre del 2015. En 2017 s’edita un directe sota el nom “Al Barnasants”, gravació que recull en viu la primera part de seua trajectòria, fins l’any 2010.
En setembre de 2018 Briz autoedita “No caure és que m’agafes de les mans” un EP amb quatre cançons. Tot seguit, en desembre del mateix any, publica digitalment la versió single en francés d’una de les cançons incloses a l’EP, “J’imagine”, i al gener de 2019 torna amb un altre EP, “El soroll del nostre pas”, de cinc temes aquesta vegada. Les tres edicions presenten diferents portades d’una sèrie realitzada per l’artista plàstica Empar Boix.
Òscar Briz va ser un dels tres representants musicals escollits per a la edició 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més prestigiosa i gran a nivell mundial què, en la edició d’aquell any, va tindre la cultura catalana com a cultura convidada. També va participar a l’Havana, Cuba, en el tancament de la edició del festival Barnasants de l’any 2008.
Des que existeixen els premis Ovidi, tots els seus discs han estat guanyadors o bé nominats a millor de l’any en categories com pop o cançó d’autor. El llistat de músics que han col.laborat amb Briz en el passat en gravacions o com a membres del grup d’acompanyament en directe és llarg i variat. Actualment es presenta en quintet, acompanyat per Silvia Martí (bateria), Nacho Villanueva (baix elèctric), Kike Pons (guitarres) i Miguel Caballer (teclats)
Recull de premsa.
“A ningú ha de sorprendre, arribats a tal punt, que Òscar Briz siga capaç de reinventar-se, disc a disc, però, alhora, atresore tal mestria a l’hora de recuperar passatges de la seua dilatada trajectòria; de continuar estampant en les seues criatures un segell inconfusible i, per si això semblara poc, de mantindre tal grau de lucidesa creativa i interpretativa.”
César Campoy, Mondo Sonoro 2020
“ Tras más de tres décadas de notable carrera, reconforta ver al valenciano tan perspicaz a la hora de retratar una fase por la que todos hemos de pasar y hacerlo con tal habilidad para combinar psicodelia, largos desarrollos, fogonazos pop, extraodinarios medios tiempos y viñetas confesionales de una sensibilidad extrema. Uno de los grandes de nuestro pop.”
Carlos Pérez de Ziriza, Cartelera Túria, 2021
“El músic de l’Alcúdia Òscar Briz, una de les carreres musicals més sòlides del País Valencià, torna a publicar però en format breu, ‘No caure és que m’agafes de les mans’, un EP de quatre cançons esplendoroses. Un treball que es fa desesperadament curt per a l’oient i que és la resposta creativa, íntima i personal a un període vital devastador.”
Xavier Aliaga, El Temps, 15/11/2018
“…sonidos salpicados de cosmos que nos envuelven en un manto de sensibilidad para hacernos, de alguna forma, más felices y más energéticos.
El disco de Oscar Briz, es una opción para encontrar dicha felicidad emocional”
Juan Vitoria, 2021
“…Òscar Briz és tan extraodinari escriptor de cançons com musicador de textos. La seua proposta ofereix el vessant més pop i exquisit de la figura del cantautor.”
Cicle Intèrprets, Teatre Micalet 2005.
“Òscar Briz és una de les rareses més valuoses de l’escena musical valenciana. La seua ferotge independència intel·lectual, el seu inconformisme de pedra picada, el seu inflamat neguit per aprendre, la radical transparència de la seua mirada… tot li confereix una singularitat ben especial.”
Josep Vicent Frechina, La Caseta del Plater 2008
“…Briz ha conseguido cimentar una impecable trayectoria artística que ha dado comoresultado una elegante y a la vez vigorosa obra coronada con este nuevo trabajo, entreLlums i Ombres, que lo vuelve a confirmar como uno de los creadores punteros del rock valenciano…”
Carles Gámez, La Vanguardia 2015
“Si hi ha cap carrera artística al País Valencià que siga mereixedora d’elogi i admiració,aquest és el cas d’Òscar Briz… Briz no sap fer una mala cançó “
Xavier Aliaga, El Temps 2015
“…temes que flueixen amb la traça que ha desenvolupat Òscar Briz a còpia d’un grapatd’anys fent enormes cançons.”
Elisenda Soriguera, Enderrock 2015
“Després de diversos projectes i diversos discos en solitari, Òscar Briz, compromès i coherent, és ja un referent en la cançó valenciana i catalana. Amb la valentia del poeta que exposa la seva ànima nua, Briz ha aconseguit a L’estiu capturar aquesta estació per proporcionar la seva calidesa i la seva calma durant tot l’any. Noves cançons plenes de sol i de senzillesa ambigua i dylaniana, en què només es manté l’essència de la veu i les melodies. Música a estones màntrica i sempre lliure, lliure d’artificis, popular i accessible, però alhora arrelada en el costat més extraordinari dels fets de la vida”
Institut Ramon Llull 2010
“ Pot semblar una exageració, peró la trajectòria d’Òscar Briz és possiblement la més clara mostra de versatilitat, ambivalència i amplitud de mires d’entre totes les que conformen la rica i variada escena musical valenciana…”
Carlos Perez de Ziriza, Beat Valencia
“Òscar briz és un músic diferent, extraodinari. Les seves cançons tenen paisatge. Per elles transcorren històries, carreteres enmig de deserts llunyans pels quals caminen les seves paraules, les seves cançons. Òscar Briz les teixeix, poc a poc, melodies que estan lluny de tot el que hem sentit per aquí. I aixó que l’Òscar és valencià i mediterràni, com en Remigi, Laguarda i Bustamante”
Jordi Turtós, El Magazine 2003
“Un dels cantautors més complets i sólids dels Països Catalans »
Joan Canela, Enderrock
“Independencia , insobornable personalidad y constante búsqueda de retos sonoros”
Eduardo Guillot, Neo Música – La Cartelera 2013
“…sorpren la capacitat de canvi d’aquest home. La qualitat de la seua proposta i la solidesa del treball que ens ofereix”
Rafael Xambó, Levante EMV 2005
“ La tasca creativa d’aquest autor compositor de L’Álcúdia cal mesurar-la fent un cop d’ull a tota la seva trajectòria per constatar, una vegada més, que aquest és un país que practica la violencia doméstica contra els seus artistes”
Roger Palà, Enderrock 2005
“Un cantautor d’aquells que saben aprofitar el seu talent fins a l’últim extrem”
Jordi Palmer, Rock & Classic 2005
“Si hi ha un home prolífic, musicalment parlant, al País Valencià, eixe és Òscar Briz”
Vicent Xavier Contrí, Enderrock 2000
“El cantant de l’Alcúdia és una figura imprescindible en el panorama de la música en valencià”
Josep Vicent Frechina, eldiario.es 2017
“Òscar Briz sigue demostrando su capacidad para recoger distintas influencias y conseguir que suenen integradas en un sonido muy particular”
Redacció Efeeme , febrer 2017
“Briz es capaz de mantener ese punto personalísimo repleto de trabajados senderos que siempre acaban confluyendo en un pop de altura…sus melodías siguen manteniendo una esencia consolidada…”
César Campoy, Las Provincias 2013
“Si algo caracteriza la carrera de Òscar Briz es la palabra coherencia”
Rafa Rodriguez, Verlanga 2015
“Un sisè disc magnífic que, sens dubte, situa Briz, entre els primers i més admirat de la música en català”
Francesc Viadel 2010
“Un gran muñidor de paraules, de cançons…”
Barnasants, 2010