release date:
September 02, 2013
share:
LaCasaCalba
Ref.: LCC/09-13.
Format: Carpeta doble tipus digisleeve amb llibret de 16 pag. imprés en offset sobre paper reciclat.
Disseny: estudicercle.com.
Youth
- Cant de Vicent
- Desperta al dolor
- El caminant
- El rastre dels meus herois
- En el tren
- Les odes
- L'Home sensible
- Lleugers
- No digues que no pot ser
- Quinze
- València tensa
01 CANT DE VICENT
De pares pobres i amb mitges soles a molta honor vindria al món.
Un món humil més no mesquí
Recorde encara la casa clara on jo nasquí precari el pis.
Tenia cuina amb una pica de pedra vella i una finestra,
després hi havia la galeria
I aquella parra que tant m'agrada sempre evocar l'embaranat
corcat dolent i un colomer buit en desús dalt el comú
Plàcides prades de les teulades d'això em vindria la melangiaanys endavant i més d'un cant.
El paisatge l'honren comuns corrals i fumerals
Per fer més fi també algun pi i cossiols d'alegres flors,
hi ha de precari clavells geranis roses intactes i fulles magnes
Al menjador molta claror i ben poc més, per les parets unes pintures de criatures inesperades,
donzelles llargues de llargs cabells i mariners…estranyes canyes
M'excitaria la fantasia aquell mural càndid i estrany?
Després l'amplària greu de la sala unambient de cos present
I l'adjutori del dormitori on em van fer fill de forner em varen traure el dia 4 d'un cert setembredel càlid ventre
Molt festejat pel veïnat a poc a poc amb llet de pot i sopes d'all em vaig criar
Tinc nostàlgia d'aquella casa, del món aquell què li hem de fer és l'únic luxe que em puc
permetre i a fer punyetes
Ara em recorde jugant al rotgle xiques i xics les nits d'estiu,
Joan, Elvira, ha mort Marina, Rossend, Encarna, el fill d'Eulàlia...
Cúmul de pols seria el món del teu carrer: l'espargí el vent, el vent dels anys, amarg, amarg,que no perdona i t'ho retorna, si es dona el cas, trist, estellat i sobre un nom alça el record
02 DESPERTA AL DOLOR
Has vist cada mite ensorrar-se en la pols
No és la puresa, és l'avanç de la corrosió
El que queda és arrapades, cicatrius i bonys
La rebel·lia potser i la flaire de la putrefacció
Les riallades et fan sord
Els oblits remunten el soroll
El teu va ser un somni bord
El que triomfa és la crida de la vanitat
Tots els ordres enemics de la fraternitat
S'amunteguen les proclames dels predicadors
La mentida d'ahir és el pa ranci del nostre senyor
Permeteu-me d'esmolar les dents
D'encaixar la boca en l'aliment
La carronya infecta del present
Desperta al dolor
real i necessari com l'altre costat
La sort de l'amor
Si la trobes faràs bé a sentir-te afortunat
Assumires el deure del fidel soldat
Ja ni recordes quantes vegades t'han assassinat
En el brou de les idees t'hi van rebullir
L'arrogància d'ahir ha esdevingut un humil sospir
Vas provar la reconciliació
Descobrires que no hi ha perdó
Per qui ha perseguit la perfecció...
Desperta al dolor...
03 EL CAMINANT
Jo vaig ser testimoni de Jehovà
em passava el dia en el carrer
Però l'apocalipsi no arribava mai
i prompte em vaig cansar de fer
Aleshores vaig provar a un club d'escaladors
per veure d'apropar-me a déu
Allà vaig conèixer un vell mariner
que em va convidar al seu vaixell
A una illa del Mediterrani
vaig conèixer un dj anglès
A Londres treballava a un soterrani
i jo adore fer un tast d'escenes diferents
Aquell joint era una festa
tothom en volia formar part
Després d'una sessió de matinada
vaig fer l'amor amb una marxant d'art
Entre museus i galeries desfilaven els dies
i els personatges intrigants
Una antiga estrella de rock obsessionat a pintar
dels meus ossos s'hi va encapritxar
Tenia una mansió a les Bahames
cap allà ens vam enfilarLa casa era plena de marietes i madames
a penes vaig tardar a ser ben popular
(Chorus) Vaig a pressa, vaig a pams,
vaig on la sort em porta només sóc un caminant
Les he vist menudes i les he vist grans,
he tingut el sant de cara, també l'he vist passant
Alguna cosa he aprés i ja no jutge res,
com l'aigua m'adapte a tota raó de pes
Jo vaig ser traficant de substàncies
em passava el dia en el carrer
Però aquella professió implicava cert perill
i vaig decidir deixar de ser
A una comuna de muntanya em vaig retirar
per tal d'aclarir el cos i la ment
Amb vegetarians, vegans, pacifistes militants
i la renúncia com a argument
Dels boscos baixí a les planures
quan creia haver estat curat
Però les ciutats són plenes de les drogues més dures
i ara sé que torne a estar intoxicat
(Chorus) Vaig a pressa, vaig a pams,
vaig on la sort em porta només sóc un caminant
Les he vist menudes i les he vist grans,
he tingut el sant de cara, també l'he vist passant
Alguna cosa he aprés i ja no jutge res,
com l'aigua m'adapte a tota raó de pes
04 EL RASTRE DELS MEUS HEROIS
Sugar Plum Fairy encara vivia a Nova York
Quan Sid i Nancy flirtejaven amb la mort
Gloria llegia poesia amb el cabell revoltat
Isis ballava en un prat, fugint de la realitat
Kid Charlemagne era l'amo de San Francisco
Suzanne li oferia taronges i la redempció
La senyora Robinson desitjava el Benjamin
Spike ja era fan del James Brown i del Mohammad Ali
Jo imaginava que un dia voltaria el món
Seguint el rastre deixat per tots els meus herois
Ziggy tocava en una banda de rock'n roll
Bobby McGee feia autostop fins a l'horitzó
Roxanne treballava en un club del Londres central
En front del banc del parc on dormia l'Aqualang
Jo imaginava que un dia voltaria el món
Seguint el rastre deixat per tots els meus herois
05 EN EL TREN
En el tren les cares van tapades
Amb expressions blindades mirar no és pertinent
En el tren auriculars i llibres
Diaris i pantalles hi són l'aïllament
En el tren un violí escampa
Les notes d'una dança a l'estil romanès
Ningú no sent
La que demana i canta
El viatger s'esborra de viure en el present
I tot passa en el tren
Des del tren per túnels soterranis
Només veus les andanes plenes de robots en moviment
Als vagons els ulls no són visibles
Els cossos són de vidre el goig inexistent
En el tren hi ha qui se'n va de festa
Mira per la finestra i només troba el seu reflex
Ningú no viu ni calma ni tempesta
El viatger s' esborra de viure en el present
I tot passa en el tren
06 LES ODES
Si com l’oreig que encen la rosa mire i no veig
Creix una alosa tot ens proposa jorns de festeig
Oh cada cosa, aiguabarreig
Mesura i calla ah tanta palla, millor el llit
Veig la finestra vós sou molt destra oh molta nit
Dalt el castell palpitava l’ocell anem per ell
Ens perdem entre els pins sense confins era aquell dia clar
Gran com la mar ens guaitava un espant
Oh tant i tant acabarà algún jorn? El fum de forn pujava pel secà
Crosta de pa aquest migdia antic és ver i ho dic
Que l’afront creix i creix ningú el mereix
I restàvem d’acord passes d’un mort pujaven pels graons,
des de quin fons arriba aquesta horror?
Amb molt d’enyor ens vàrem seure al sol
Dies de dol i el mort sense llençol
07 L'HOME SENSIBLE
Saps que la natura t'hi va ben dotar
Tens planta i bellesa i bé que les saps emprar
També tens l'encant manifest de la joventut
Que fa que ara hi cregues que no hi ha res perdut
Cada jove aspirant present porta un nou crit de batalla
Per fer-se amb la sort
En una platja deserta de cossos morts
Deu ser gran sentir un poder que sempre va a més
Compte potser algun dia t'arrossegue el seu pes
El cel és clar i brilla el sol
jo sóc el que et vol ací i ara
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre
l'home sensible, l'heroi invisible
no tinc cap missatge que vendre't
passada la ona res no quedarà
t'esvairàs com escuma a la vora del mar
m'hauria posat en ridícul si hagueres volgut
però sóc tan discret que ni t'he captat l'ull
el cel és clar i vole soljo sóc el que et vol ací i ara
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre
l'home sensible, l'heroi invisible
no tinc cap missatge que vendre
un entre milions de llums al firmament
invisible com un gra d'arena al vent
el cel és clar i vole sol
jo sóc el que et vol ací i ara
l'esclau del mur de l'edat que ens separarà sempre
l'home sensible, l'heroi invisible
no tinc cap missatge que vendre't
08 LLEUGERS
Si en un lloc clar de la imaginació
trobes recer dels avatars del món
Si decideixes no participar
que no paga la pena estralejar
Si tot allò que et preocupava tant
ara ho observes relativitzant
Si abans te'n pujaves per les parets
i ara no et deixes ensorrar pels fets
Si caminaves sobre pedres
i ara prefereixes sendes d'arena canviant
Potser ja ho estàs trobant
Si tens uns quants amics que et fan costat
I no t'esclavitza la necessitat
Si obris finestres, esquives pastells
I evites la corrosió dels rovells
Si saps que el ordre és una quimera
I estimes tota la vida sencera
Si cada principi és un final
I a l'inrevés també ho trobes igual
Si caminaves sobre pedres
i ara prefereixes sendes d'arena canviant
Potser ja ho estàs trobant
No som ni tu ni jo
som com els núvols canviant,
lleugers com una cançó
09 NO DIGUES QUE NO POT SER
Dius que no són bons temps per a l’amor
La vida t’espanta
Que busques però no hi trobes l’esperança
Assegures que el passat fou molt millor
I dir això no et cansa
També dius que la humanitat no avança
No digues que no pot ser
No parles, ja no vull escoltar res més
Conservaré les ales
Encara que siguen fetes de paper
No digues que no pot ser
Quan tot està predestinat a canviar
Els nous temps ja s’acosten
Si no pots assumir-ho fes-te a un costat
Dius que són temps de ràbia i de dolor
Quan no han sigut, pregunte
La felicitat és un estat presumpte
Assegures que hi havia un temps més digne de memòria
No serà que coneixes ben poc la història
No digues que no pot ser...
10 QUINZE
Sonen campanes al teu pas
són els cristalls que hi vas xafant
Els teus peus ensangonats
no deixaran de caminar, caminar
Cap a un destí desconegut que potser voldries evitar
Però el temps no s'atura ni quan tens només quinze anys
I el teu cor és ple a vessar
de les emocions del bé
De les contradiccions del mal, és igual, és igual
Com canviar la pell que coneixies i adoptar una forma animal
Que és estranya i t'espanta
Plores tant com rius
Enyores els estius
Tens un pla per deixar el lloc on vius
Són tants els secrets
tan sagrats i estrets
Tems que una sola vida no serà
Suficient per esgotar les possibilitats
i descobrir les veritats
És que tu encara no saps
que aquest viatge és inventatNatural, és normal
quan tens només quinze anys i desconeixes
La tragicomèdia de la humanitat i tampoc no t'expliques perquè
Plores tant com rius
Enyores els estius
Tens un pla per deixar el lloc on vius
Són tants els secrets
tan sagrats i estrets
Tems que una sola vida no serà
Suficient
11 VALÈNCIA TENSA
Vaig pels carrers de València
El blau del cel es menja el sol
Una brisa suau i fresca
M'acarona el moll del cor
És l'esclat de la primavera
En aquesta part del món
Es barregen les olors
Les textures, els colors
Un amic fidel m'espera
Tot sembla ser al seu lloc
De camí pare a una tenda
per comprar uns pantalons
Demane amb educació
Si en té en un altre color
El tender diu que le hable en cristiano
I em trastoca el bon humor
Ai!
No vinc de terres llunyanes
No vinc pas del fred del nord
No vinc de Tòquio ni Moscou
Per què em rebeu amb el gest tort
Vinc dels plans de la ribera
D'un riu que hi ha molt a prop
Aquesta ciutat confusa
Que vol ser oberta i gran
sol ser hostil als germans
Inconscient i irracional
Que venim del mateix arbre
I parlem en valencià
Ai!
València angoixa densa
saps que si no fas de mare
mai podré estimar-te tensa
El braç sinistre, la cama destra
et mutiles els membres propis
amb una passió intensa, ai!