El temps ja ha arribat

01 LA REALITAT FOT

Angels sense ales  caient a l’infern
Lladres profetes creuant el desert
Jo no trobe l’home que un dia vaig ser
Tampoc les paraules per a ser sincer
Ara som dos abans n’erem vuit
La realitat fot com un clau en el pi
 
Goig i misèries per televisió
La gent s’aborrega per no dir que no
Odiar avui sembla ser força major
Allà on t’acostes hi ha un bròfec rabiós
Escolta’m a mi meu dolç enemic
La realitat fot com un clau en el pi
 
Fugim cap a les muntanyes
Ben lluny del fum i el soroll
Lluny de paraules forçades
La policía vigila la ciutat
Tot sembla sota control
Sempre tenim una excusa quan es vol
 
Cauen i cauen sense remei
Ploren i riuen perden el cervell
Ja poden resar que no hi ha salvació
Aixó són mentides i manipulació
Escolta’m a mi meu dolç enemic
La realitat fot co un clau en el pit
 
Fugim cap a les muntanyes
Ben lluny del fum i el soroll
Lluny de paraules forçades
La policía vigila la ciutat
Tot sembla sota control
Sempre tenim una excusa quan es vol

02 ON ESTÀ EL MEU MÓN

He creuat set oceàns
De nord a sud en un rellam
He estat on la terra és roja
I els somnis ben grans
 
He anat per camins solitaris
Sempre mirant endavant
I encara que els meus peus ja en couen
No em puc aturar
 
On està el meu món?
 
Ni sóc pobre ni miserable
No, eixa no és la veritat
I estic agraït per a
Però això encara no és bastant
 
On està el meu món?

03 28 FORATS

Fou un dissabte per la nit
Va eixir de casa amb el millor vestit
A la butxaca mig gram de farlopa
Amb les sabates noves
I un colp de whisky a l’estómac
 
Era un dissabte per la nit
El vent xisclava com un posseït
Se’l trovaren tirat al marjal
Quan era ja diumenge pel matí
 
Amb vint-i-vuit forats al pit
Amb les sabates brutes I el cap partit
El sol brillava ja en el cel
La gent parava a veure el que passava
 
L’havien vist ballant al Blau
Amb dos pendones vinguts de Salou
Anava “loca” com un capellà
D’un costat a l’altre
Sense deixar de tirar mà
 
Fou un dissabte per la nit
I aquell feixista salvatge no ho va voler consentir
Se’l trovaren tirat al marjal
Quan era ja diumenge pel matí
 
Amb vint-i-vuit forats al pit
Amb les sabates brutes I el cap partit
El sol brillava ja en el cel
La gent parava a veure el que passava

04 QUIN PODER?

Mireu endavant
No s’atureu
Arribarà el dia en què vencereu
Pàries del món que no teniu veu
Pares i mares fills i gossets
Els politics diuen que estan preoucupats
L’Amèrica us espera amb els braços tancats
I un garrot en la mà
 
Veniu a omplir-nos els carres, les comisaries i els ravalets
Veniu a furgar als abocadors de fem
Què estan plens de coses que no necessitem
Veniu a escoltar “ el futur és teu” i
Una i altra volta “la gent té el poder”
 
Quin poder?
Jo no sé de quin poder parlen
Qui controla la banca mundial, l’opinió i al govern
Quin poder tenen dissidents i minories
Quin poder té qui naix sense res
Que ens diguen quin poder
Poder només tenen els diners
 
Veniu-vos-en cap a aquest costat
La terra promesa de la llibertat
Les forces de l’ordre us estan esperant
Per dur-vos de bellnou al vostre forat
Veniu a escoltar el futur és teu
I una i altra volta la gent té el poder
 
Quin poder
Jo no sé de quin poder parlen
Voldran dir el que té billy gates i quatre més com ell
Quin poder té el poble quan deixa de ser
Quin poder té qui naix sense res
Que ens diguen quin poder
Poder només tenen els diners

05 ROVELLATS

Els murs de la casa
Que estan clivellats
Saben de la risa i els plors
Que ací s’han donat
I a tots els armaris
Hi ha roba d’abans
Fotos empolsegades
I cartes d’amants
Deixaren d’escriure el diari
Un dia perdut al calendari
 
La filla més jove fa temps es va ofegar
La fe es quedà amb ells
En el fons de la mar
Son pare creia que es pot viure amb dignitat
Però des d’aquell dia
Ja mai no l’han trobat
Deixaren d’escriure el diari
Un dia perdut al calendari
 
Aquesta casa és vella
Com els seus habitants
Fins que en vinguen d’altres
O la tiren avall
Així són les coses
Dubte no hi ha cap
 El temps porta canvis
L’aigüa rovellats
Deixaren d’escriure el diari
Un dia perdut al calendari

06 COMER STREET

El vent bufa a comer street
S’emporta els errors d’una vida
Bons records i manuscrits
No els varen ensenyar com viure
Avall a comer street
 
El temps passa a comer street
Eixos ulls no poden plorar més perquè ja està tot dit
Ningú no els va ensenyar com viure
Avall a comer street
 
Ara és millor oblidar
Tot allò que va passar
Tot allò que no es va dir
Ara ja és massa tard
 
De tant en tant els visitem
Pots veure que pau I estima
És el que més necessiten
No els varen ensenyar com viure
Viure fins a la fi
 
El vent bufa a comer street
Una altra estació s’acaba
Però com aquell que diu
Les coses no canvien massa
Avall a comer street