release date:
April 25, 2005
share:
Identitat aliena
- Améfrica
- Déus
- Mar
- Una cançó una raó
- Carretera i manta
- Un home sensual (un món ideal)
- Tornarem
- Sortir gegants
- Què serà
- Ella dorm
- La comare
- Sempre estem començant
01 AMÉFRICA
Són les sis del matí
El sol s’està llevant
Ell condueix un cotxe que no és seu
Pel fabulós desert
Com una serp d’asfalt
Creuant la immensitat
La carretera no el portarà enlloc
Només és el motiu
Per continuar
El llum de l’alba surt
D’entre els penyasegats
Darrere queda el món ple d’homes
I problemes ja oblidats
Amèfrica existeix
És un somni errant
Un lloc al que fugir quan la esperança
S’ha de retrobar
Marxem a l’altra part del món
Per descobrir qui som
Marxem a l’altra part del món
Fugim per descobrir qui som
02 DÉUS
Déu va marxar al sud fugint de l’home occidental
Déu viu d’amagat, sol i cansat
Sota el recer d’un cel estrellat
No és masculí ni americà
Què us heu pensat?
Déu és animal
Jah porta de la mà un africà creuant l’estret de Gibraltar
Alà reventa el cos d’un palestí a un restaurant israelià
És la rebel.lió que encara està per arribar
Déu és vegetal
El cos d’un empresari malparit
Les mans que explota per al seu profit
La corda sel torturador que mata de matí i resa de nit
Déu és la sida i la moral que nega la vida
Tothom ven el seu tros de raó
I un tiquet per la salvació
L’abanderat de totes les causes que hom ha inventat
Déu és mineral
Revenja del reprimit
Refugi del místic i de l’acovardit
Déu és la sida i la moral que nega la vida
03 MAR
Estrelles de mar
Regne de sol
Barques de vela
Resta de sal
Sobre la pell
Cases de colors
De fusta i de pedra
Somni polar
Vent de llevant
Horizontal
Sorra que encega
Foc purificant
Natura morta
I misteri en alta mar
Ganes de volar
I antics projectes
Avortats per l’ansietat
Sense ocultar
Que la memòria
T’emociona
Com el mar
Icona blau
Signe estelar
Terra engolida
Etern despertar
Natura morta
I misteri en alta mar
Icona blau
Signe estelar
Terra engolida
I etern despertar
Literatura
I misteri en alta mar
04 UNA CANÇÓ UNA RAÓ
Un somni impossible
Un repte invisible
I un horitzó
Que és un miratge més
Qui el veu i qui no el veu?
Un credo un llibre
Una religió
Que ompliga el temps
I cada dia un pas més si vols
I si no vols també
Una cançó una raó
Quina veritat quina realitat
Tota pedra fa paret
I la que no fa forat
Un mur invencible
Tenim les mans
Tenim la veu
I un sentiment
Que ens farà alçar en
peus
Un credo un llibre
Una religió
Que ompliga el temps
I cada dia un pas més si
vols
I si no vols també
Tu busques una raó
Que alimente la passió
Un punt al nord
Una cançó una raó
05 CARRETERA I MANTA
Ja mai no em lleve de matinada
Ni m’arrossegue fins a la taula
Potser sóc més pobre però molt més lliure
Només tinc un lema: carretera i manta
Em tombe una estona al sol de la tarda
Escolte a Toquinho m’acoste a la platja
Mai no tinc pressa doncs la pressa mata
El meu equipatge és força esperança
Ho deixe tot passar
Visc sense forçar
Que les coses canvien quan és hora de canviar
Passe com un vent que no deixa senyal
No plante banderes ni pose fronteres
I estime la vida quasi tant com la llibertat
Camine i caminava
Camine per la via per la senda la vorera i la franja
Renuncie a les pagues
També als horaris
A la vida social
I als telediaris
No vull ser víctima d’una hipoteca
Que em xucle la vida i me la deixe seca
Ho deixe tot passar
Visc sense forçar
Que les coses canvien quan és hora de canviar
Passe com un vent que no deixa senyal
No plante banderes ni pose fronteres
06 UN HOME SENZILL (UN MÓN IDEAL)
Intenta no pensar
Tampoc no divagar
Intente simplement
Amb la mirada estar
Sentir el temps passar
Com un home senzill
En un món ideal
Un sol moment de llum
Efímer i essencial
Tota la eternitat
Per qui ha gosat guaitar
Completa humilitat
La d’un home senzill
En un món ideal
La bellesa existeix
Encara que és fràgil i fugaç
Més l’ésser humà insisteix
A voler-la destrossar
Intente diluir
Despersonalitzar
Intenta simplement
Mirar sense alterar
Com un home senzill
En un món ideal
La bellesa existeix
Encara que és fràgil i fugaç
Més l’ésser humà insisteix
A voler-la destrossar
Intenta diluir
Despersonalitzar
Intente simplement
Mirar sense alterar
Com un home senzill
En un món idealertat
07 TORNAREM
Tornarem a guanyar
A riure i a plorar
I ho farem agafats de la mà
Creuarem el desert
Farem créixer el verd
Tornarem i els haurem derrotat
Les portes s’obriran
I un nou vent canviarà
El que abans era ranci i tancat
Tornarem exultants
Amb un pa sota el braç
I viurem en armonía i pau
El poble triomfarà
I la gent somruirà
En veure el somni fet realitat
Tornarem sense por
Sense deutes ni or
I amb un tot d’esperança en el cor
08 SORTIR GEGANTS
No sóc qui
Per a mostrar
Quina senda has d’agafar
Respire el mateix aire i sé
Que només sóc un ésser mortal
També tinc por a fracassar
I amb les paraules no saber expressar bé
Què sent
Però si et puc ajudar
Voldria oferir-te una mà
O una abraçada de tot cor
Com a refugi ancestral
Del fred i la fragilitat
Del fet existencial acumulat
Sí, vull ser l’amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau
Després dels dies simulats
De poses i de vanitats
Més enllà de la persona
Que ens hem hagut d’inventar
Ni màscares ni disfresses valen
Per a enfrontar la humil humanitat
Sí, vull ser l’amic i la pau
Donar-te el calor que ara et cal
Sentir en silenci i no dubtar
A compartir el que et fa mal si et plau
I alleugerir la càrrega brutal
Alliberar dimonis engaviats
Emprar-li al temps un moment congelat
Posar llum on hi havia obscuritat
Tallar cadenes I sortir
Sortir gegantsor
09 QUÈ SERÀ
Serà la marihuana
Serà el peiote
Serà la farla
Serà la febra del futbol
Serà la priva
La fam de pela
Déu quina tentació serà
Quina feblesa
Quin vici em farà perdre
El seny i la fermesa
Serà el líder d’una secta
Serà la fama
O la bragueta
Serà la pornografía
La velocitat
O la santería
Déu quina tentació serà
Quina feblesa
Quin vici em farà perdre
El seny i la fermesa
Serà, ai què serà què serà
Serà el bingo
La política
El poder
O l’abstinència
Serà la gula
La enveja
La gelosía
O la violència
Déu quina tentació serà
Quina feblesa
Quin vici em farà perdre
El seny i la fermesa
Serà, ai què serà què serà
10 ELLA DORM
Ella dorm i jo
Fidel i vigilant
Travessaré la nit
En plena soletat
I la remor constant
Del respirar d’infant
Ella dorm i jo
Far il.luminat
Enmig de la foscor
Guia de navegants
Pressoner d’un demà
Que sembla no arribar
Del tènue firmament
I de l’encís lunar
Ella dorm i no ho sap
Brisa
Oriental
De Pèrsia
Xiulant
Una melodia avial
Evocadora
I penetrant
Quan la música esdevinga un
record només
I la resta un pensament
involuntari i passatger
Quan finalment assumisques
que l’únic que has pogut fer és
allò que els has donat
i no res més, i no res més
miratge
nocturn
de formes que el dia no acull
ella dorm
i jo creuaré la nit
cap a l’estel
el primer llum
del matí
11 LA COMARE
Crida a la comare i que li cante una cançó
Crida a la comare i que li cante una cançó
Cal que es done pressa que el tenim entre cotó
Cal que es done pressa que el tenim entre cotó
Necessita un remei que li cure el dolor
Necessita les drogues i l’alcohol
Necessita que l’estimen i li donen calor
El secret i la sal d’aquest món
Necessita una imatge que projectar
Necessita que el perdonen i li donen la mà
Necessita creure que existeix un demà
On finalment s’alliberarà
Crida a la comare que li cante una cançó
Crida a la comare que li cante una cançó
L’ésser humà no es dona treva ni per beure
És un guerrer conqueridor de ments alienes
No sap viure en pau ni troba la clau
Que l’allibere de les seues pròpies cadenes
12 SEMPRE ESTEM COMENÇANT
Hui som vius
Demà qui sap
Hui insistim
Demà no hi ha
Sempre estem començant
Hui sortim
Demà tornem
Hui escrivim
Demà esborrem
Sempre estem començant
Hui i ahir
El món girant
Venim a un lloc
Hostil i estrany
Fills d’aquell pecat d’Adam
Sempre estem començant
Hui sabem
Demà ignorants
Som esclaus
Sense descans
Sempre estem començant
Construïm sublimitat
Destruïm al mateix pas
Hui i ahir
El món girant